3.3 Avantatges i inconvenients de l'ús de programes d'autors per crear activitats pròpies en comparació amb l'ús d'act. que podem trobar creades...

Per començar direm que totes dues opcions són molt vàlides, tant la de crear materials didàctics, a través de programes d'autors, com la d'utilitzar materials ja elaborats. Aquesta validesa li donarà l'ús que en fem i en relació als objectius que volguem assolir.

Aspectes positius dels programes d'autor:

- Permet elaborar activitats fetes a mida, és a dir, cada mestre o autor podrà dissenyar activitats relacionades amb la temàtiqca que li interessi treballar, tant per aprofundir en continguts concrets, com realitzar avaluacions inicials,...la qual cosa permet també adequar-se als ritmes i nivells de treball del grup-classe.

- Genera situacions en què el paper del mestre es converteix en dinàmic i actiu, aquest haurà de crear les seves pròpies activitats i no optar per la posició senzilla, consistent en realitzar únicament les tasques proposades pels llibres de text. Per tant haurà de reciclar-se, si és necessari, per tal d'utilitzar les eines i recursos tecnològics.

Aspectes negatius dels programes d'autor:

- Preparar materials propis requereix temps de planificació i realització, com també, certes nocions sobre aspectes tecnològics.

- També poden aparèixer problemes tècnics, com ara que els programa no funcioni, que no tinguem ordinadors al nostre avast quan és necessari,...

- Que les activitats no presentin un bon desenvolupament i que per tant l'alumne es desorienti o que estigui més pendent de com fer funcionar el programa que no pas dels propis continguts.

Aspectes positius sobre els productes editorials creats o compartits en xarxa:

-En certes situacions aquestes activitats ja creades poden ser un bon recurs per tenir a l'avast. Caldrà, però, haver investigat i tenir un coneixement dels recursos emmagatzemants, i saber quan i perquè utilitzar-los.

- Ús de materials compartits en xarxa poden és molt positiu, sempre i quan se'n faci un ús racional, és a dir, observar i participar d'activitats creades per altres estudiants pot facilitar un ambient motivador de treball pels alumnes.

Aspectes negatius sobre els productes editorials creats o compartits en xarxa:

- Aquest tipus de productes solen presentar limitacions relacionades amb els continguts, sovint no encaixeran amb la temàtica concreta que volem treballar.

3.2. Feu una valoració crítica de l’ús del processador de textos per a escriure:

Feu una valoració crítica de l’ús del processador de textos per a escriure:

a) Quan creieu que és convenient utilitzar-lo?
Quan veiem que l’Infant comença a discriminar les grafies, les lletres.

b) A partir de quines edats?
Creiem convenient utilitzar-lo a partir dels quatre anys, ja que és l’edat en la qual comencen a conèixer i a discriminar les grafies,les lletres, els sons… Tant si comencem amb lletra de pal o lletra lligada.

c) De quina manera?
Primer creiem que s’hauria de treballar en paper i després, faríem servir el processador de textos per complementar l’aprenentatge que es va adquirint. És a dir, com a eina de suport. Poc a poc podem anar fent treballs més complexos sempre i quan adequant-los a les necessitats dels alumnes.
Cal recordar que el docent ha d’anar acompanyant en aquest procés i ajudar a l’infant en tot moment per tal de satisfer les seves necessitats.

d) Creieu que és més convenient activar-hi el corrector ortogràfic o no?
No ho creiem convenient treballar l’ortografia al primer cicle. Primerament trobem més important que l’Infant aprengui a identificar les grafies al teclat i que comenci a escriure les seves primeres paraules a l’ordinador. Quan ja tingui un domini més ampli de l’escriptura ja farem ressò en l’ortografia. Nosaltres veuríem correcte treballar amb el corrector ortogràfic a partir de primària. En aquesta etapa seria recomanable deixar que ells escriguin primer el text sense el corrector ortogràfic i quan l’acabin d’escriure llavors és el moment d’activar-lo i corregir les faltes.

e) Quins aspectes del treball de la Llengua permet treballar?

Permet treballar els següents aspectes: l’ortografia, la gramàtica, la comprensió, l’expressió .
Aquest aspectes és podem treballar a Infantil per exemple, amb dictats de paraules, fer notes als pares, títols per la classe, posar el resultat d’endevinalles, completar els espais buits d’un text, etc.
A primària en canvi, els podríem treballar fent fer redaccions amb l’ordinador, inventar una història entre tots, fer dictats...

Tania Guerra
Robert Botet

Preguntes sobre el tema 3: L'ús del programari per al treball de la Llengua

3.1. Mireu d’ampliar la classificació de programari que es proposa:

• Programari específic per al treball de la llengua: Activitats de llengua en JClic; Escriptor de contes…
• Programari inespecífic: Processador de textos; Programes de presentacions; …
• Programes d’autor: JClic Author; HotPotatoes; Ardora; …

3.2. Feu una valoració crítica de l’ús del processador de textos per a escriure: Quan creieu que és convenient utilitzar-lo? A partir de quines edats? De quina manera? Creieu que és més convenient activar-hi el corrector ortogràfic o no? Quins aspectes del treball de la Llengua permet treballar?

3.3. Comenteu els avantatges i inconvenients de l’ús dels programes d’autor per a crear-se activitats pròpies en comparació amb l’ús d’activitats que ja podem trobar creades, siguin productes editorials o estiguin compartits a la xarxa.

Pregunta 2.5 realitzada per: Laura Coromina i Sandra Riera

2.5. Debateu sobre les possibilitats, els avantatges i els inconvenients de l'ús del Messenger en relació amb el treball de la Llengua.

El Messenger és un servei de missatgeria instantània el qual permet que dues o més persones es posin en contacte a través d’internet. Permet utilitzar tant text, com escriure a mà, intercanviar fitxers, mantenir converses per veu i, fins i tot, mantenir una videoconferència gràcies a la càmera digital.
Cal reconèixer que el Messenger ha significat un avenç molt important dins l’era de les noves tecnologies, però també cal afegir que té alguns inconvenients referint-nos amb el treball de la llengua.

Alguns dels inconvenients que trobaríem serien els següents:
- L’ús d’abreviacions de les paraules fa que a l’hora d’escriure formalment es facin faltes ortogràfiques.
- Hi poden haver mal interpretacions de paraules/frases, les quals no se’n farien si es diguéssin oralment.
- Al haver-hi molta informació, pot arribar a dispersar l’atenció.
- Aïllament, , excessos amb contactes i icones, distorsió temporal, inconsciència de conseqüències a la vida real, trastorn de la son, dolors cervicals i addició.


Però no tot són inconvenients. També hi ha avantatges en l’ús d’aquest servei que podrien ser les següents:
- Provoca agilitat en la mecanografia gràcies a la pràctica.
- En qualsevol moment un es pot comunicar sense cap problema.
- S’exercita la lectura.
- Immediatesa, simultaneïtat, creació/vinculació d'una xarxa social, accessibilitat, expressió emocional, afavoreix el treball en equip, permet realitzar muiltitasques, supera limitacions d'espai i temps.

Per acabar, caldria afegir que molts mestres i educadors no estan del tot d’acord en l’ús d’aquest mètode de comunicació, ja que s’hi poden trobar manques de contingut en les converses i un caràcter efímer de la comunicació oral.

2.4. Amplieu els continguts del dossier sobre el tema

2.4. Amplieu els continguts del dossier sobre el tema. Hi ha altres aspectes o recursos d'Internet interessants per al treball de la Llegua dels que no se'n parla? Per exemple els blocs que esteu utilitzant...

Actualment a la xarxa disposem de diversos tipus de recursos per treballar la llengua. No obstant això, hi ha aspectes que el dossier del bloc 2 no ha fet ressò i que volem explicitar:

a) Programes que graven la veu. Un exemple és l’audacity que a més a més, és gratuït. Aquest programa ens permet enregistrar la nostra veu directament des d’un micròfon. Una aplicació pràctica seria que els nens gravessin amb la seva veu un conte, un poema, un diàleg...i després l’escoltéssim tots.

b) Programes d’edició de textos. Poden ser una eina molt útil ja que disposen d’un corrector d’ortografia que permet als nens adonar-se de les faltes que fan i a la vegada corregir-les. Una aplicació pràctica seria a infantil fer els rètols dels racons de la classe o per designar l’espai del material, de les joguines...

c) Contes que podem trobar i llegir a la xarxa. Hi ha infinitat de contes que podem trobar a la xarxa de diferents països i amb diferents idiomes. Per fer-nos una idea aquí teniu dos contes: http://www.pimpampum.net/bookr/index.php?id=2548

http://www.xtec.cat/~malons22/personal/caputxeta2.htm

Una possible proposta que podríem fer és que tots els nens busquessin contes per Internet i organitzar un dia perquè vinguin tots els pares a sentir com els seus fills narren contes.

d) La càmera de vídeo. La càmera de vídeo és un fantàstic recurs per a totes les edats ja que ofereix moltes possibilitats, i això sense contar el que es pot fer després amb una bona edició de vídeo amb programes des de la senzillesa del Movie Maker fins al Pinnacle Studio. Una activitat molt recomanable que podem fer és que per petits grups es dóna una càmera per grup, un trípode i un micròfon i que facin una pel·lícula a partir del que decideixin. Posteriorment s’edita el vídeo suprimint les escenes que no volem que surtin, afegint algun efecte de vídeo, transicions...i el gravem amb dvd. Per acabar dediquem unes sessions a veure totes les pel·lícules.

e) Diccionari virtual. Alguns exemples són l’Enciclopèdia Catalana online, la viquipèdia, diccionari IEC... Pensem que potser es pot fer alguna activitat però sobretot, és pot fer servir de recurs sempre que els alumnes no coneguin una sàpiguen que vol dir una paraula ho poden buscar, o per fer algun treball...

Robert Botet

Tania Guerra

2.3. Presenteu-hi algun servei de traducció on-line. Coneixeu aquest: http://translate.google.com/ ? Proveu-lo i proposeu alguna activiat a fer utilit

La traducció on-line és un servei més que ofereixen les noves tecnologies, un exemple n'és el traductor Tranlate de google, aquesta és una eina de comunicació sincrònica que permet traduir a diversos idiomes les paraules desitjades, és un sistema ràpid i eficaç. Hem trobat altres exemples com ara: Tranlendium.com, traductor.gencat.cat, opentrad.org,...

Una activitat que es podria duu a terme seria la de mantenir correspondència amb infants d'altres països, per tal de conèixer les realitats d'altres escoles i les inquietuds d'infants d'arreu del món. Cada escola podria comunicar-se amb el seu propi idioma, de tal manera que amb els traductors descobrissin allò que s'explica o bé, es podria intentar enviar correspondència amb l'idioma propi del país, utilitzant el traductor per redactar les cartes.

2.2. Referencieu al vostre bloc alguns espais d'Internet útils per al treball de la Llengua. Podríeu assajar-ne un principi de classificació: dicciona

Hem trobat molts espais d'Internet útils per al treball de la llengua, són molt diversos i per tant els hem classificat de la següent manera:

- ESPAIS PER COMPARTIR
On, des dels centres es mostren activitats realitzades, relacionades amb l'àrea de llengua, d'una manera molt visual.
(Xtec: Pràctiques compartides)

- ESPAIS DE MODELS D'EXERCICIS
Des dels quals es mostren diversos exercicis per poder utilitzar dins l'aula, aquests es divideixen per temàtiques: dictats, ortografia, expressió,lectoescriptura, vocabulari,...
(Xtec: Programari Educatiu; Xtec: Webs de català)

- ESPAIS D'AMPLIACIÓ
En els quals hi trobem tot un seguit d'eines útils per ampliar i corregir la llengua, com ara diccionaris, traductors,...
(Translendium.com)

- ESPAIS LÚDICOEDUCATIUS
On a través de contes animats podem treballar altres aspectes de la llengua.
(Block Medi@)

2.1. Cerqueu i mostreu algunes activitats escolars del treball de l'àrea de Llengua en què s'utilitzi Internet "com a aparador" dels treballs escolars

Actualment podem trobar múltiples i diverses activitats, dins de la xarxa, que treballen l'àrea de llengua, en volem mostrar algunes, les quals a més siguin un reflex de com s'utilitza l'internet "com a aparador", en primera instància volem deixar clar què vol dir aquesta expressió: es refereix a la l'ús d'internet des dels mateixos centres, per tal de difondre activitats i informacions útils. Aquestes sovint són realitzades pels propis alumnes. Es tracta doncs de compartir les aportacions i les iniciatives.
Alguns exemples:
xtec.es/sgfp/lectoescriptura/index.htm
En aquesta pàgina web trobareu un apartat anomenat experiències didàctiques, on, aquestes es classifiquen per comarques, podeu entrar a DT Barcelona i llegir l'activitat anomenada "Llorens Farigola: un taller de llenguatge per a la diversitat".
Al nostre entendre, compartir les iniciatives de cada centre és una eina molt útil, pedagògicament estem treballant a diversos nivells, una part referida als valors, exemplificat amb el fet de compartir les activitats, una altre part referida a introduir les noves tecnologies dins dels espais de treball, com ja s'ha dit en múltiples ocasions: les TIC estan a l'ordre del dia i per tant cal conèixer-les i dominar-les, aquesta és doncs una manera d'aconseguir aquest objectiu d'una forma amena i motivadora.
Per tant, i concloent, direm que pedagògicament estem molt a favor d'utilitzar les ienes tecnològiques que tenim al nostre avast per difondre l'educació als nostres alumnes.

Preguntes sobre el tema 2: Internet i l’aprenentatge de Llengua i Literatura

Aquí penjo les preguntes del tema 2: Caldrà que cadascú faci una nova entrada posant com a títol l'enunciat de la pregunta i respondre. S'agrairia posar a l'enunciat de la pregunta 2.1, 2.2., 2.3, 2.4
per un major odre gràcies.

2.1. Cerqueu i mostreu algunes activitats escolars del treball de l'àrea de Llengua en què s'utilitzi Internet "com a aparador" dels treballs escolars i reflexioneu sobre els avantatges pedagògics que comporta.
2.2. Referencieu al vostre bloc alguns espais d'Internet útils per al treball de la Llengua. Podríeu assajar-ne un principi de classificació: diccionaris, jocs on-line, espais de lectura, programes per descarregar, etc.
2.3. Presenteu-hi algun servei de traducció on-line. Coneixeu aquest: http://translate.google.com/ ? Proveu-lo i proposeu alguna activiat a fer utilitzant, per exemple la traducció de català a castellà...
2.4. Amplieu els continguts del dossier sobre el tema. Hi ha altres aspectes o recursos d'Internet interessants per al treball de la Llegua dels que no se'n parla? Per exemple els blocs que esteu utilitzant...
2.5. Debateu sobre les possibilitats, els avantatges i els inconvenients de l'ús del Messenger en relació amb el treball de la Llengua.

Què cal aprendre de Llengua i Literatura i com s'aprèn?

Són dues habilitats que s'aprenen simultàniament

A l'hora d'aprendre llengua i literatura s'ha de tenir molt clar abans de tot, que llegir i escriure s'aprèn en el mateix moment, ja que fan referència a un mateix fet, el text escrit. Escrivim per ser llegit posteriorment.

L'objectiu principal, doncs, és poder comunicar-se tant per escrit com oralment seguint tot un procés durant l'escolarització.
A més, un altre objectiu seria que els nens acabessin trobant una motivació per llegir, començant a llegir textos i llibres d'interès per als nens, i que siguin significatius i organitzats. Com a mestres, hem d'oferir una gran varietat de textos als alumnes per tal de fomentar aquesta motivació, com per exemple, treballant a partir de notícies dels diaris, cartells, propaganda, fulletons, cartes...
En aquest procés d'ensenyament, sempre haurem d'explicitar l'objectiu pel qual es fa la lectura, tenint en compte els coneixements previs del nen i ajudar-lo a accedir al codi lingüístic.

Cal afegir, que tot aquest procés no només és una tasca de l'escola, sinó que tot el context que envolta a l'alumne influeix en aquest procés d'aprenentatge que es dóna al llarg de la seva vida.


Laura Coromina
Sandra Riera